En Patufet

Una vegada era un nen molt petit, tan petit que es deia Patufet. Era tan petit que quan caminava pel camp, ningú el podia veure entre l’herba alta. Però, tot i la seva mida, Patufet era valent i molt intel·ligent.

Un dia, Patufet va decidir que volia ajudar la seva família comprant farina al molí. La seva mare, preocupada per la seva seguretat, li va cosir una jaqueta de color vermell i groc perquè així el poguessin veure millor entre l’herba.

Patufet va agafar una moneda que li va donar la seva mare i va començar el seu camí cap al molí. En el camí, va anar cantant una cançó per avisar als altres de la seva presència: «Pis, pis, fa Patufet, si no em veus, em trepitges, és el que hi ha!»

Quan va arribar al molí, el moliner es va sorprendre de veure un nen tan petit. Però Patufet, amb la seva amabilitat i intel·ligència, va aconseguir que el moliner li omplís la seva moneda de farina.

De tornada a casa, Patufet es va trobar amb un gran problema: havia plogut i el camí estava ple de bassals. Patufet, però, no es va rendir. Va buscar una manera de travessar els bassals sense mullar-se i finalment va trobar una solució enginyosa.

Mentre Patufet tornava a casa, un gran bou que pasturava al camp no el va veure i per poc no el trepitja. Però Patufet va cridar ben fort, i el bou es va aturar just a temps. Els pagesos que estaven prop van córrer a ajudar Patufet i se’l van emportar a casa sencers.

La família de Patufet es va alegrar molt de veure’l tornar sa i estalvi. Van lloar la seva valentia i enginy, i Patufet es va sentir molt orgullós d’haver ajudat la seva família.

I així acaba la història d’En Patufet, un conte que ens ensenya que no importa la mida, sinó la intel·ligència i el coratge. Patufet va demostrar que fins i tot el més petit pot fer grans coses si té determinació i astúcia.